|
| |
Articles Anteriors
LA GESTIÓ DE LA INSOLVÈNCIA
Publicat el 17 de juny de 2010
Des de que la conjuntura econòmica ha canviat, junt amb ella també ha canviat la forma de fer negocis i d’assegurar el cobrament i compliment de les obligacions.
Són moltes les empreses que en aquests moments estan funcionant en un estat d’insolvència actual o imminent i no saben com gestionar de forma adequada aquesta situació.
Depenent de la gestió que es faci d’una empresa en estat d’insolvència provisional, el resultat pot ser un ressorgiment enfortit o bé la seva liquidació.
En primer lloc, en un estat d’insolvència actual, si els administradors socials no volen haver de respondre solidàriament de tots els deutes socials, és necessari sol•licitar la declaració de concurs dins d’un termini màxim de dos mesos des que es tingui o s’hagués hagut de tenir coneixement de l’estat d’insolvència.
Són força els casos en què els administradors d’empreses que han estat ben administrades durant molts anys incorren en responsabilitats personals per no sol•licitar la declaració de concurs a temps. Per esperar massa, amb la bona voluntat i esperança que tot s’arreglarà i amb el rebuig frontal al suposat descrèdit de presentar un concurs.
De tota manera, el deure de sol•licitar la declaració de concurs no és exigible al deutor que hagi iniciat negociacions per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni i ho posi en coneixement del jutjat dins el termini de dos mesos d’haver tingut coneixement de la insolvència.
Transcorreguts tres mesos des de la comunicació al jutjat de l’existència d’aquelles negociacions, el deutor ha de sol•licitar la declaració de concurs dins el mes següent. Segons la llei, el concurs s’ha de sol•licitar tant si s’han aconseguit adhesions suficients a la seva proposta anticipada de conveni com si no. No obstant això, si el deutor ha sortit de la seva situació d’insolvència per qualsevol mitjà i no demana la declaració de concurs, no li passarà res i ningú el podrà obligar a presentar aquella sol•licitud.
La proposta anticipada de conveni es pot presentar juntament amb la sol•licitud de la declaració del concurs, abans que es dicti la interlocutòria de declaració del concurs, o bé posteriorment, fins que s’esgoti el termini de comunicació de crèdits, que és d’un mes des del dia després de la publicació al BOE de la interlocutòria de declaració.
Si s’aconsegueixen les adhesions suficients a la proposta anticipada de conveni, ja queda aprovat sense necessitat de fer una junta de creditors. Si no s’aconsegueixen prou adhesions, la proposta anticipada pot servir com a proposta de conveni en la fase corresponent del concurs.
Malgrat tots aquests procediments regulats a la Llei concursal, el mateix text legal estableix les causes de finalització del concurs. Entre aquestes causes, esmenta el fet que s’hagi produït l’íntegra satisfacció dels creditors per qualsevol mitjà. O sigui que, per qualsevol via admissible en Dret, encara que sigui diferent de les vies esmentades, el deutor por intentar satisfer els seus creditors, i si ho aconsegueix, el concurs conclou en qualsevol moment de la seva tramitació.
Aquestes eines que la llei posa a l’abast dels deutors convé conèixer-les i utilitzar-les bé per poder proposar quitances i/o esperes, o bé qualsevol altre tipus de proposta, com ara la capitalització de crèdits o la seva conversió en préstecs participatius, per exemple. Això, juntament amb un pla de pagaments i un bon pla de viabilitat, permetrà a l’empresa assegurar la seva continuïtat, sortir de la situació d’insolvència provisional en què es troba i quedar reforçada després del procediment seguit.
No obstant això, en la crua realitat de la crisi empresarial que viuen les petites i mitjanes empreses gironines, són pocs els casos en què s’utilitzen les eines descrites, i en els casos en què es fa, sovint no s’utilitzen ni gestionen prou bé. Això fa que l’empresa no trobi la manera de sortir de l’espiral autodestructiva i s’acabi liquidant, o en molts casos, ni tan sols això.
La mentalitat que veu un concurs com quelcom molt negatiu, i encara més si mitjançant el concurs es pretén una quitança o una espera important, s’ha de desterrar, perquè un concurs presentat a temps i ben gestionat és el que ha de permetre mantenir l’activitat de l’empresa i garantir que els creditors puguin acabar cobrant una gran part del seu crèdit. En cas contrari, si s’arriba a la liquidació o el tancament per la via de fet, l’empresa no continua i els creditors no cobren res.
El que és important és que les situacions d’insolvència imminent o actual no intentin amagar-se, intentant fugides endavant que no porten enlloc, i que a més agreugen la situació i la fan irreversible. El que s’ha de fer és agafar el toro per les banyes i intentar redreçar la situació com més aviat millor, amb diligència i amb tots els mitjans a l’abast, que són molts i poc aprofitats.
Malgrat que moltes empreses gironines es troben actualment en situació d’insolvència actual o imminent, a tots ens convé que sàpiguen gestionar la situació de forma adequada i que aconsegueixin subsistir per poder continuar creant riquesa.
Jordi Bellvehí
Soci-Director de Bellvehí Advocats
jordi.bellvehi@bellvehi.com
www.recuperalia.net
www.bellvehi.com
Articles Anteriors
| |
|
