|
| |
La crisi del caràcter emprenedor
Publicat l'1 de juny de 2009
La gran majoria d’empreses amb domicili a la província de Girona són familiars.
No fa falta dir que el caràcter emprenedor que es suposa a la gent de Girona en particular i de Catalunya en general ha afavorit des de sempre la constitució de noves empreses familiars i el desenvolupament de nous negocis i projectes; al que es deu principalment el progrés de la nostra societat.
L’empresa familiar de Girona i al catalana en general s’ha caracteritzat per la relació i, molts cops confusió, entre el patrimoni empresarial i el patrimoni familiar, bé sigui via avals personals, bé mitjançant hipoteques o altres garanties, bé amb l’assumpció de càrrecs amb risc de responsabilitat personal, bé amb la creació de tipus d’empresa sense limitació de responsabilitat personal o bé amb la realització de béns personals per aportar-los en forma d’augment de capital o de préstec.
A més d’aquest ingent esforç patrimonial que han realitzat moltes famílies per poder tirar endavant les seves empreses, ha existit un gran esforç personal, d’hores de dedicació, de problemes, de discussions i de disgustos, que normalment s’obliden o es donen per ben emprats si finalment s’assoleix, totalment o parcialment, el resultat esperat i perseguit.
No obstant, en els darrers temps els resultats no són bons i els patrimonis personals de les famílies es veuen afectats i arrossegats per l’empresa familiar, arribant alguns a perdre-ho tot. És d’admirar i emociona veure com en aquestes situacions gran part dels empresaris prefereixen comprometre el seu patrimoni personal i arriscar-lo al destí de l’empresa, abans que deixar-la a la seva sort.
En aquest context, parlant amb uns i altres gràcies a la meva professió, tinc la sensació de que aquest caràcter emprenedor s’està veient altament afectat i qüestionat pels mateixos emprenedors que es plantegen si es varen equivocar elegint aquesta via, si té sentit i si val la pena.
A aquesta situació que està afectant als qui són emprenedors des de fa molts anys, s’hi suma que cada cop més hi ha menys emprenedors que es decideixin a iniciar projectes empresarials i que aquest caràcter emprenedor és escàs entre la gent més jove, que veu com la generació que els precedeix ho ha arriscat tot, s’ha sacrificat molt i ho pot perdre tot. A això s’ha d’afegir que en el sistema educatiu valors com l’esforç, el sacrifici o l’assumpció de risc, brillen per la seva absència.
Crec que l’esperit emprenedor no està potenciat ni prestigiat suficientment en la nostra societat. L’empresa, única font de riquesa, es veu per tots els demés agents i sectors únicament com un focus de capacitat econòmica que s’ha d’esprémer per poder-ho pagar tot –l’estat del benestar- i, al final, de tant esprémer s’acaba el suc.
A més, existeix una excessiva regulació administrativa que ofega a les petites i mitjanes empreses familiars que no tenen estructura suficient per atendre a totes les seves obligacions, ni recursos per fer front a totes les despeses i costos que comporten.
La llibertat i impunitat amb la qual les entitats de crèdit s’han negat a donar crèdit i amb la qual les entitats d’assegurament de crèdit han retirat les seves cobertures, sense que passés res, ni a nivell legal ni judicial, ha deixat a les empreses familiars totalment descol•locades, canviant-les les regles del joc d’avui per demà i sense que ningú els hagi donat noves regles per jugar.
Les obligacions legals, les responsabilitats dels administradors i socis, els expedients administratius i sancionadors i les despeses i costos de tot tipus per crear una nova empresa, són un obstacle insalvable per a molts joves amb idees i amb ganes i estan essent molts cops la raó de que alguns empresaris no puguin continuar o decideixin no continuar.
Les mesures legals que s’han adoptat fins ara per part del govern central i l’autonòmic, estan pensant principalment en bancs i caixes, en multinacionals i en entitats cotitzades en general, però no en les petites i mitjanes empreses. Cal tenir en compte que a Girona no hi ha domiciliada cap empresa cotizada.
És urgent i necessari que es prenguin mesures efectives de forma immediata, atès que diàriament estant tancant empreses que va costar molt crear, mantenir i fer créixer i, en canvi, en uns pocs mesos amb baixes vendes, falta de crèdit bancari, augment de la morositat i retirada de cobertura de risc de crèdit es destrueixen.
Les empreses familiars que s’estan destruint, atès que en molts casos estan arrossegant el patrimoni familiar al seu abisme, estan destruint també la capacitat per portar a terme noves iniciatives empresarials futures, el que encara fa més preocupant la situació.
No obstant, el més preocupant de la situació descrita, al meu mode de veure-ho, és que està afectant a les bases del caràcter emprenedor d’un poble, que s’ha anat forjant de generació en generació, a base d’esforç i sacrifici i d’assumpció de risc i que és el recurs més necessari i efectiu per sortir forts de la conjuntura econòmica de crisi i per assegurar el benestar i el progrés futurs.
Jordi Bellvehí
Soci-Director
jordi.bellvehi@bellvehi.com
www.bellvehi.com
Articles d'Opinió Anteriors
| |
|
