Bellvehi Advocats

Si la prevenció de responsabilitats i el compliment normatiu són recomanables en l’àmbit empresarial en qualsevol moment, esdevenen necessaris i imprescindibles en temps de crisi com els que ja ens trobem.

Així com en temps passats en situacions de crisis empresarials molts empresaris decidien tancar la porta i oblidar-se de l’empresa, deixant un problema al seu darrera que no s’acabava mai de resoldre, avui en dia la situació és ben diferent i aquells qui pretenguin seguir aquelles pràctiques es trobaran davant amb tota la regulació legal i la seva aplicació judicial que condueix a exigir la responsabilitat dels administradors, directius i/o socis i accionistes, així com de societats matrius o del grup, quan la deutora no té suficient actiu amb el qual respondre de les seves obligacions.

Sens dubte, el millor remei a la responsabilitat és la prevenció mitjançant el compliment normatiu. Un empresari i un administrador o directiu diligent i responsable ha de conèixer les obligacions legals de la seva empresa i activitat i ha d’intentar complir-les. No obstant, aquests empresaris, administradors i directius també han de conèixer els riscos i les responsabilitats derivades de l’incompliment d’aquelles obligacions i saber d’on deriven les responsabilitats més greus.

Així, per exemple, veiem com l’article 164.2 de la Llei Concursal estableix una llista tancada de casos en els que un concurs es considerarà culpable i, per tant, derivaran responsabilitats directes pels seus administradors, de dret o de fet, i pels liquidadors i l’article següent, el 165 de la Llei Concursal estableix un altre llistat de casos en que es presumirà dol o culpa greu del deutor i també es considerarà culpable el concurs tret de prova en contra.

Convé també conèixer el text de l’article 48 de la Llei Concursal, que permet a l’administració concursal i al Jutge del concurs sol•licitar i ordenar, respectivament, l’embargament de béns i drets dels administradors i liquidadors de dret i de fet i de qui hagués tingut aquell càrrec durant els dos anys anteriors a la declaració del concurs.

No està de més, també que es conegui que tant la Llei de Societats Anònimes com la de Societats de Responsabilitat Limitada preveuen causes de dissolució obligatòries i en ambdós casos l’incompliment per part dels administradors de convocar la Junta General d’accionistes o socis per dissoldre i liquidar la companyia o per adoptar les decisions necessàries per fer sortir a la societat d’aquelles causes obligatòries, comporta la responsabilitat solidària i personal dels administradors per tots els deutes de la societat i es tracta d’una responsabilitat objectiva, o sigui, que no és necessari que hi hagi mala fe, dol o culpa greu o lleu per ser responsable.

També seria bo que els empresaris, administradors i directius, sabessin que els Jutjats Mercantils en general i també el de Girona en particular, poden acordar i de fet acorden la reintegració de béns i drets que han sortit del patrimoni de la deutora durant els dos anys anteriors a la declaració del concurs i que el Jutjat pot rescindir i de fet rescindeix actes i contractes realitzats durant els dos darrers anys abans de la declaració del concurs, amb les conseqüències que això comporta per totes les parts relacionades amb aquells actes i/o contractes resolts.

Aquests són només alguns exemples del panorama normatiu i judicial en relació a les responsabilitats d’empresaris (socis i accionistes), administradors, directius i empreses de grup, que avui en dia opera; no obstant, hi ha molta altra normativa general i sectorial de la qual poden derivar i deriven responsabilitats per les persones indicades i que convé que els que en poden ser afectats coneguin.

El fet de conèixer bé la normativa de la qual, en una situació de crisi, pot acabar derivant la responsabilitat d’empresaris, administradors, directius i empreses del grup, permet adoptar les mesures adients per tal de complir amb les obligacions que estableix aquella normativa i no permetre incórrer en els supòsits de responsabilitat.

L’empresari que hagi adoptat una actitud previsora en relació al compliment normatiu i a la prevenció de la responsabilitat de la seva empresa i els seus administradors i segueixi el camí marcat legalment per tancar una empresa en crisi, bé dissolent-la i liquidant-la si és possible o bé sol•licitant la declaració de concurs d’una forma ordenada, responsable i diligent, no té perquè patir de responsabilitats personals dels seus socis, accionistes, administradors o directius i la seva responsabilitat s’acabarà en el patrimoni de la pròpia empresa.

En situacions de crisi com la que ja ens trobem, és recomanable que els empresaris afectats per la mateixa busquin l’assessorament de professionals per revisar el compliment normatiu de la seva empresa i els risc de responsabilitats dels seus socis, accionistes, administradors i directius i adoptin les mesures necessàries per evitar o, si més no, reduir aquells riscos, per estar preparats per un final ordenat de l’empresa si no hi hagués més remei.

En tot cas, per si la prevenció mitjançant el compliment normatiu no fos suficient, convé recomanar als empresaris que subscriguin una pòlissa d’assegurança que cobreixi la responsabilitat personal dels administradors i directius de l’empresa.

Jordi Bellvehí
Soci-Director de Bellvehí Advocats
jordi.bellvehi@bellvehi.com
www.recuperalia.net
www.bellvehi.com